lunes, 15 de febrero de 2010

Amistades Peligrosas

Critica cinematogràfica

Juliette de Merteuil quiere vengarse de un amante que la dejó para casarse con Cécile Volanges. Confía a su marido Valmont su misión es de seducir a la muchacha antes de la ceremonia. A Cécile le gusta Danceny. En nombre de sus principios, Danceny rechaza los avances de la muchacha. Valmont logra seducir a Cécile fácilmente, pero queda completamente enamorado de una mujer casada, Marianne Tourvel. Ahora bien, Valmont asegura que él no tiene ciudadelas mal atacadas y, gracias a una estrategia de gran estilo logra vencer la fidelidad de Marianne. Juliette, despechada, escribe una carta de ruptura que hace llegar a Marianne. Danceny mata a Valmont y Juliette. Esta versión destaca por la genuina identificación entre el espíritu escandaloso.

Eva Sánchez.

__________________________________________________________________

En aquesta història ambientada a França poc abans de la Revolució, la marquesa de Merteuil li proposa al seu antic amant, el vescomte de Valmont, un perillós joc: seduir una jove abans que es casi amb un noble que va menysprear a la marquesa. L'obsessió de Valmont per una dona ja casada contribuirà a augmentar la confusió emocional d'aquests personatges atrapats en el seu propi joc. És un drama d'e l’ època adaptat, de la novel·la que Choderlos de Laclos va escriure al segle XVIII.


Andrea López.

___________________________________________________________________

Las amistades peligrosas és una pel·lícula ambientada al segle XVIII i mostra com una dona molt intel·ligent manipula a tot una sèrie de persones del seu entorn i capgira totalment les seves vides.
A la pel·lícula és veu molt ben definit com era la vida de les dones nobles a França i destaquen per les seves xerrades que moltes vegades estaran plenes de pensaments il·lustrats. També es sorprenen la forma com portaven les seves vides i la quantitat d’amants que tenien apart del seu marit.
També va gaudir de premis per el magnífic vestuari dels actors i actores,el maquillatge, el decorat i en general tota l’ambientació de l’ època.
Es admirable la fantàstica interpretació de l’actriu Glenn Close, que interpreta a la Marquesa de Merteuil la gran protagonista de la trama.
Aquesta noble gaudeix de molta reputació i prestigi però a causa del desig i de la venjança acaba insultada i desprestigiada en públic a l’opera. Aquest fet la reduirà com a persona, ja que perd tot el que ella més desitja, el seu amor de sempre i el prestigi social tan admirat a aquella època.
Crec que la pel·lícula ensenya una gran moralitat que es que cadascú recull el que ha sembrat, en altres paraules, que depèn com siguin els teus actes, arribaran les conseqüències d’una manera o altre.


Laia Pedret

___________________________________________________________________

En esta historia ambientada en Francia poco antes de la Revolución, la marquesa de Merteuil le propone a su antiguo amante, el vizconde de Valmont, un peligroso juego: seducir a una joven virgen antes que se case con un noble que despreció a la marquesa. La obsesión de Valmont por una mujer ya casada contribuirá a aumentar la confusión emocional de estos personajes atrapados en su propia red.

Es una bellísima película donde no solo se pude ver romance, sexo, traición, intriga sino todos los sentimientos y sensaciones del cuerpo humano.

Sara Cantero
___________________________________________________________

2. Busqueu informació sobre la novel·la en què es basa el film.

El film es basa en una famosa novel·la epistolar, escrita por Pierre Choderlos de Laclos(Les liaisons dangereuses), va ser publicada per primera vegada al 1782. Narra el duel pervers i laberíntic de dos membres de la noblesa francesa a la fi del segle XVIII.

La primera versió cinematogràfica va ser al 1954 per el director Roger Vadim, protagonitzada per Jeanne Moreau y Gerard Philipe.

Al 1988 el director anglès Stephen Frears, la va portar a la gran pantalla, on va guanyar 3 oscars: millor guió adaptat, millor disseny de vestuari i millor direcció artística.



3. Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.

Ens situem a l’època del segle XVIII,també anomenat segle de les llums, època on va sorgir un nou moviment intel·lectual anomenat il·lustració. En aquest marc, el segle XVIII és fonamental per comprendre el món modern, ja que molts dels esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals i intel·lectuals del segle han estès la seva influència fins a l'actualitat.

La Il·lustració va ser un moviment cultural europeu que es va desenvolupar especialment a França i Anglaterra des de principis del segle XVIII fins a l' inici de la Revolució francesa, encara que en alguns països es va perllongar durant els primers anys del segle XIX. Va ser anomenat així per la seva declarada finalitat de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó. El segle XVIII és conegut, per aquest motiu, com el Segle de les Llums.


La música del període barroc és l'estil musical, relacionat amb l'època cultural europea homònima, que abasta des del naixement de l'òpera en el segle XVII fins a la meitat del segle XVIII . Es tracta d'una de les èpoques musicals més llargues, fecundes, revolucionàries i importants de la música occidental, així com la més influent. La seva característica més notòria és probablement l'ús del baix continu i el desenvolupament de l'harmonia tonal, que la diferència profundament dels anteriors gèneres modals.



El preromanticisme va ser un moviment literari que es desenvolupa a Europa al llarg del segle XVIII i el ocàs transcorre en les últimes dècades de la centúria, en total oposició al Neoclassicisme.

Al Preromanticisme es donen els següents caràcters, que el separen del Neoclassicisme:

- Afirma el predomini del sentiment davant la raó. En les seves obres, els escriptors expressen els seus sentiments més tristos i exaltats.

- Rebutgen les "regles", encara que alguns escriptors preromàntics les accepten.

- Els escriptors prefereixen llocs esotèrics i misteriosos, com cementiris, escenes nocturnes, tempestes, aparicions de fantasmes, etc.

El terme neoclassicisme va sorgir al segle XVIII per denominar de forma pejorativa al moviment estètic que venia a reflectir en les arts els principis intel·lectuals de la Il·lustració que des de mitjans del segle XVIII, es venia produint en la filosofia i que conseqüentment s'havia transmès a tots els àmbits de la cultura.


4. La figura del don Joan.

El mite del Don Joan, un dels grans mites literaris de la literatura universal i prototip del llibertin-ho impenitent.

La llegenda va sorgir a Europa durant l'edat mitja. En el primer tractament literari formal de la història, El burlador de Sevilla i convidador de pedra (1627) de Tirso de Molina, el promiscu Don Joan sedueix a la filla de do Gonzalo, cap militar de Sevilla. Després de matar al militar, acudeix al seu sepulcre i convida cínicament a l'estàtua funerària de la seva víctima a un sopar. L'estàtua recobra vida, assisteix al banquet i li retorna la invitació. De nou davant el sepulcre, l'estàtua atrapa a Don Joan i el llança a l'infern.


5. Psicologia dels personatges


-Merteuil (Glenn Close) es abandonada por su amante, para casarse con la virginal e ingenua, és marquesa.

-Cécile de Volanges (Uma Thurman), la hija de su prima Madame de Volanges (Swoosie Kurtz), que está enamorada de su profesor de arpa, el caballero Raphael Danceny (Keanu Reeves).

-Madame de Volanges (Swoosie Kurtz) prima de Cécule de Volantes.

-Madame de Rosmonde (Mildred Natwick) La tía de Valmont, la anciana.

-Raphael Danceny (Keanu Reeves). Profesor de arpa.

-Vizconde de Valmont (John Malkovich), que desvirgue a Cecile para que no pueda casarse con honra con su amante y enemigo. Valmont, que es un libertino conocido, rechaza en un principio la petición, porque está en otra conquista, la de Madame de Tourvel.

-Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), una dama casada y conocida por sus concepciones católicas. La marquesa le propone entonces una apuesta: si hace que Madame de Tourvel caiga en sus brazos, ella le obsequiará con una noche. Valmont acepta la apuesta y la petición de perder a la hija de Madame de Volanges.


6. Temes

Els temes que es tracten a la pel·lícula són bàsicament la manipulació, la venjança, l’amor, el desig, la seducció i l’erotisme.

La manipulació comença per part de la marquesa de Merteuil, que fa una aposta amb el vizconde de Valmont, que consisteix en que la madame de Tourvel caigui als seus braços, i ella l’obsequiarà amb una nit de sexe. La marquesa de Merteuil és rebutjada per la seva família ja que manipula a la filla de la seva cosina perquè mantingui relacions sexuals amb Valmont.

L’amor i la seducció també són temes molt presents a la pel·lícula ja que Valmont sedueix a madame de Tourvel, i ella finalment s’enamora d’ell. Al final de l’obra el vizconde també està enamorat de Tourvel.

La venjança se li torna de cara a Merteuil que es insultada a l’opera per tota la gent dels seus voltants i per les seves relacions amistoses.


7. Característiques del moviment neoclàssic i romàntic


El Neoclassicisme succeeix al segle XVIII, i és el que millor exemplifica l’ ideari il·lustrat.


Es tracta d’una tendència estètica que tornava a valorar la noció classicista de l’obra artística, s’oposava al barroc i es vinculava amb el procés humanista del Renaixement.


Les descobertes arqueològiques van esdevenir cabdals en la sensibilització neoclàssica. Es propugnava claredat en la composició, sobrietat ornamental i recuperació d’allò més significatiu en l’art clàssic.


La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això van tenir molta importància les diferents formes d’assaig amb atenció especial al gènere epistolar.


Característiques generals del romanticisme:

  • Individualisme i subjectivisme. El “jo” constitueix el centre de la vida i les obres de l’artista romàntic. Aquests ideals xoquen amb els límits imposats per la realitat, la qual cosa condueix a la insatisfacció, la protesta, l’aïllament o la soledat.
  • Recerca de llibertat. La passió per la llibertat es reflecteix a totes les obres de l’època, des de la política a la creació artística. La llibertat creadora es manifesta en l’oposició a tota norma i a les regles neoclàssiques. La imaginació és el valor suprem i es proclama el geni individual. La raó i el didactisme neoclàssics són substituïts per la sensibilitat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario