lunes, 17 de mayo de 2010

BLADE RUNNER

1. Definició de ciència-ficció.

La ciencia ficción -conocida originariamente como literatura de anticipación- es la denominación con que conocemos a uno de los géneros derivados de la literatura de ficción - junto con la literatura fantástica y la narrativa de terror-.
Nacida como subgénero literario distinguido en la década de 1920 y exportada posteriormente a otros medios, como el cinematográfico, historio-estético y televisivo, gozó de un gran auge en la segunda mitad del siglo XX debido al interés en cuanto al futuro que despertó el espectacular avance tanto científico como tecnológico alcanzado durante esos años. Es un género que relata acontecimientos posibles desarrollados en un marco espacio-temporal puramente imaginario, cuya verosimilitud se fundamenta narrativamente en los campos de las ciencias físicas, naturales y sociales.

La acción de la historia puede tener lugar en un tiempo pasado, presente o futuro, o, incluso, en tiempos alternativos ajenos a la realidad conocida, y tener por escenario espacios físicos (reales o imaginarios, terrestres o extraterrestres) o el espacio interno de la mente.

Los personajes son igualmente diversos: a partir del patrón natural humano, recorre y explota modelos antropomórficos hasta desembocar en lo artificial de la creación humana (robot, androide, ciborg) o en criaturas no antropomórficas.

2. Mapa conceptual sobre els temes (subgèneres) de la ciència-ficció. Tria els més importants, relaciona’ls amb pel·lícules i intenta trobar-ne d’altres.

  • Ciencia


Según la importancia, exactitud y el tipo de ciencia que se describe se clasifica según:


Ciencia ficción dura – detallista en la exactitud de los detalles científicos.
Ciencia ficción blanda - se centra en las relaciones y sentimientos de los personajes, mientras que la información sobre la tecnología y las leyes físicas quedan en un segundo plano.
Ciencia ficción social – da mayor importancia a la reflexión sobre el futuro de la sociedad humana que a la tecnología.

  • Características


Dependiendo a los temas relacionados con la ciencia, la tecnología, el espacio y el futuro que se tratan, así como sus argumentos y escenarios:

  • Ciencia ficción apocalíptica y post-apocalíptica
    Ciencia ficción militar
    Space opera – concede especial importancia los sentimientos de los personajes, las aventuras que les suceden y los escenarios donde se desarrolla la acción.
    Biopunk – utiliza elementos de la novela policíaca.
    Steampunkhistorias ambientadas en la Inglaterra de la era victoriana pero con inventos tecnológicos ficticios o desarrollos tecnológicos anacrónicos.
    Retrofuturismo
    Viaje en el tiempo

  • Movimientos
    Atendiendo a movimientos políticos, filosóficos y sexuales:
    Ciencia ficción cristiana.
    Ciencia ficción feminista.
    Ciencia ficción libertaria.
    Periodos históricos
    Atendiendo a la época histórica en la que fueron creados y publicados:
    Edad de Oro de la ciencia ficción
    Nueva ola de la ciencia ficción
    Cyberpunk
    Postcyberpunk

  • Combinaciones con otros géneros.

    Ucronía – la trama transcurre en un mundo desarrollado a partir de un punto en el pasado en el que algún acontecimiento sucedió de forma diferente a como lo ha hecho en realidad.


Ciencia ficción humorística – aprovecha las convenciones de la ciencia ficción para crear un efecto cómico o parodiar el género.
Ciencia ficción gótica – un subgénero de la ciencia ficción relacionado con la literatura gótica.
Nueva Ola de ciencia ficción – se caracteriza por un alto grado de experimentación, tanto en el contenido como en la forma.
Ciencia ficción fantástica – un género que combina los elementos de la ciencia ficción con los de la fantasía.
Space western – un género ambientado en el espacio que combina los elementos de la ciencia ficción con los del western.
Tecno-thriller - un género que combina la ciencia ficción dura con la novela policíaca.

3. Els quatre procediments emprats en la literatura fantàstica.


1. Al·lotopia: Pot imaginar que el nostre món és realment diferent del que és, es a dir, que passin coses que ni hi solen passar. Construeix un món alternatiu i assumeix que aquest és més real que el món real.
2. Utopia: Pot imaginar que el món possible narrat sigui paral·lel al nostre, que existeixi en algun lloc encara que normalment sigui inaccessible, una societat ideal.
3. Ucronia: La utopia es pot convertir en ucronia si el contra factual assumeix la forma següent: “que hauria passat si allò que ha passat realment hagués passat diferent?”.
4. Metatopia i metacronia: El món possible representa una fase futura del món real present, novel·la d’anticipació.


4. Distinció entre ciència-ficció i literatura fantàstica


Les necessitats emocionals que satisfan, tant en la ciència ficció com a la literatura fantàstica són les mateixes: el desig del meravellós.
En la literatura fantàstica les llegendes i els mites antics satisfan aquestes necessitats i compleixen aquests objectius enmig d’un univers controlat pels deus i dimonis que poden, a la vegada, ser controlats mitjançant formules màgiques.
La ciència-ficció, en canvi, satisfà les necessitats en un univers controlat per les lleis impersonals i immutables de la naturalesa, que poden ser a la vegada controlades a través de la comprensió de la naturalesa.

5. Justificació de la seva pertinença al gènere


Blade runner s'ha convertit en un clàssic de la ciència ficció i precursora del gènere cyberpunk. La pel·lícula transcorre a la ciutat de Los Angeles, EUA, durant el mes de novembre de 2019. La pel·lícula descriu un futur en què éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, als quals s’anomenen replicants, són emprats en treballs perillosos i com esclaus en les "colònies exteriors" de la Terra.




6. Inclsió en un subgènere

La temàtica de la pel·lícula és centra en un futur que en aquella època quedava molt llunyana aquest. Però ara actualment veien aquesta pel·lícula és molt poc creïble per que sabem que dintre de 9anys no arribarem a tindre cotxes voladors ni res del que sortia en la pel·lícula.



7. Elements futuristes que hi trobis: roba, llengua, casa, androides, vehicles, etc


· Plànols aeris de la ciutat:Aquesta és la seqüència en la que veiem per primera vegada Los Angeles des del cel. El sintetitzador s'apodera del moment amb sons atmosfèrics.












· Vehicles:


· Androides:




4. Tots els elements impliquen un avenç de la societat actual o n’hi ha que indiquen el contrari? Justifica la resposta i intenta donar una hipòtesi que ho expliqui.

La obra penetra en las implicaciones futuras de la tecnología en el ambiente y la sociedad, acercándose al pasado con el uso de la literatura, el simbolismo religioso, los temas dramáticos clásicos y el cine negro. Esta tensión entre pasado, presente y futuro es evidente en el futuro adaptado de Blade Runner, donde la alta tecnología resplandece en lugares, mientras que el resto es decadente y viejo.
El control sobre el ambiente es observado a gran escala, pero también cuando los animales son creados como meros artículos. Este contexto opresivo clarifica por qué muchas personas se van a las colonias exteriores, un paralelismo con la migración al continente americano. Las predicciones populares de los años '80, donde Estados Unidos es sobrepasado económicamente por Japón, se reflejan en el dominio de la cultura y publicidad japonesa en la ciudad de Los Ángeles de 2019. También la película hace un uso intensivo de los ojos y las imágenes manipuladas, como llamadas de atención sobre la realidad y la capacidad de percibirla.

5. Tema, símbols, personatges, …

Blade Runner contiene un número inusualmente amplio de niveles dramáticos. Como obra del género cyberpunk le debe mucho al cine negro, pues contiene y explora convenciones tales como la mujer fatal, la narración en primera persona y la cuestionable perspectiva moral del héroe —para incluir el lado humano del personaje, así como la cinematografía oscura y sombría.
Es una de las películas de ciencia ficción mejor escritas que combina ambos géneros —pues abarca temas como la filosofía de la religión y las implicaciones éticas que conlleva el dominio de la ingeniería genética, dentro del contexto del drama clásico griego y sus nociones del hibris.
· Personajes
Deckar (Blade Runner): Desempeña el papel de policía encargado de eliminar a los Replicantes.
Roy: Líder de los Replicantes.
Rachel: Replicante perfeccionada.
Pris: Replicante.
Leon: Replicante.
Zhora: Replicante.
J.F. Sebastian: Diseñador genético. Tiene una alteración genética de envejecimiento prematuro.
Tyrell: Creador de los Replicantes.

6. Informació sobre la novel·la en què es basa el film

El guión original de Hampton Fancher estaba basado libremente en la novela de Philip K. Dick. Sin embargo, el guión de Fancher se enfocaba más en los problemas del entorno y menos sobre las cuestiones de humanidad y fe, que era la parte central de la novela. Cuando Ridley Scott se unió a la película, deseaba realizar cambios al guión ya escrito, y finalmente, contrató a David Peoples para realizar los cambios después de que Fancher se negase.
El título de la película también cambió varias veces durante el proceso de escribir el guión. Se llamaba "Dangerous Days" (Días peligrosos) en la última prueba de Fancher, pero se renombró a Blade Runner, título prestado (con permiso) de una novela de ciencia ficción de William S. Burroughs, Blade Runner: A Movie.
Como resultado de las diferencias del guión de Fancher con la novela, las numerosas reescrituras antes y durante el rodaje y que Ridley Scott no había leído completamente la obra de Dick, la película se apartaba perceptiblemente de su inspiración original.
Algunos de los temas en la novela se han reducido al mínimo o han sido eliminados completamente, incluyendo la fertilidad/esterilidad de la población, la religión, los medios de comunicación, la incertidumbre sobre si Deckard es humano, las mascotas reales y sintéticas, y las emociones.


lunes, 29 de marzo de 2010

Madame Bovary

REALISME I NATURALISME

El realisme és un corrent artístic que té com a objectiu plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. El realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat al situarem amb al segle XIX tant en escultura i en pintura com en la literatura.

  • Característiques


Recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
Fa una descripció molt minuciosa , per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.

  • Autors representatius

    - Gustave Flaubert fou un escriptor francès. Està considerat un dels millors novel·listes occidentals i és conegut principalment per la seva primera novel publicada; Madame Bovary, és un dels màxims representatius dels realisme.

    - Benito Pérez Galdós va ser un novel.lista, dramaturg i cronista espanyol. Es tracta d'un dels principals representants de la novel.la realista del segle XIX i un dels més importants escriptors en llengua espanyola.


    El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.
    El seu objectiu és copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Es caracteritza sobretot per la crítica social amb un aire bastant pessimista.
  • Característiques
    · Està basat en la filosofia del determinisme.
    · Reprodueix la realitat amb total imparcialitat.
    · Es diferencia del Realisme en què incorpora una actitud amoral en la representació objectiva de la vida.
    · Els escriptors naturalistes consideren que l'instint, l'emoció o les condicions socials o econòmiques regeixen la conducta humana, rebutjant la lliure elecció i adoptant el determinisme biològic de Darwin i l'econòmic de Marx.
    · Es destaca la dependència de l'ésser humà a les condicions ambientals i denuncia els límits concrets de la seva personalitat ètica.
    · Es neguen els principis estètics tradicionals per proposar una revolucionària comparació entre el "bell" i el "lleig".
  • Autors representatius

    - Anton Pavlovich Txèkhov, fou un metge, escriptor i dramaturg rus. Enquadra ble en el corrent naturalista, va ser mestre del relat curt, sent considerat com un dels més importants escriptors de contes de la història de la literatura.

    - George Eliot, pseudònim de Marian Evans, novel.lista anglesa els llibres, d'una profunda sensibilitat i retrats precisos de les vides senzilles. La seva fama va ser internacional i la seva obra va influir en gran mesura en el desenvolupament del naturalisme francès


2. Buscar informació sobre Madame Bovary.

Madame Bovary, és una novel·la del realisme, escrita por Gustave Flaubert, va provocar controvèrsia a França quan va ser publicada en 1857.Encambi, es considera segons algunes enquestes com la segona obra millor lingüística de la historia. En la actualitat es considera com una de las novel·les que van donar al principi a la narrativa moderna.

Primera part: Charles Bovary per influencia de la seva mare en la seva educació i vida. Charles s’esforça per arribar a ser metge, la seva mare el casa amb la viuda Heloise. Coneix a Emma Rouault, filla de un pacient, de la que immediatament s’enamora. La dona de Charles mor sobtadament Charles a instàncies del pare d'Emma es casa amb ella al mig d'una exuberant festa campestre. Al cap de poc temps són convidats a una festa de l'alta societat on Emma pot comparar aquest estil de vida que sempre havia volgut amb el que té. Emma es desencanta i literalment malalta de la senzilla i plana vida que li ofereix la seva res romàntic marit. Charles a la recerca d'una solució i sense mai sospitar la veritable causa de la malaltia d'Emma, migra amb aquesta des Tostes a la ciutat de Yonville. Emma està embarassada.

Segona part: En Yonville els Bovary coneixen Homais, el farmacèutic, i al seu hostatjat i practicant de lleis Lleó, amant de la música i literatura, un romàntic que immediatament fa sinapsis amb Emma forjant una amistat que es torna en amor mutu no confés. Neix la filla d'Emma sent encarregada aviat a una dida. Emma presa distància de Lleó i aquest confús i decebut emigra a París. Emma torna a caure malalta de l'ànima, tal com ho fes per primera vegada en Tostes. Imbuïda de frustració i llanguiment coneix el senyor Rodolphe Boulanger de la Huchette en el qual Emma veu reflectits els seus somnis romàntics. Es fan amants i Emma comença a gastar diners desmesuradament en luxes. Emma planeja la fugida de tots dos, Rodolphe l'abandona. Emma cau novament malalta, en la seva lenta recuperació es retroba amb Lleó en una obra de teatre.

Tercera part: Comença el romanç d'Emma amb Lleó, paral·lel a això Emma segueix endeutant fins que la situació financera dels Bovary (sense mai sospitar-Charles) es torna insostenible. Em trobar abandonada pels seus amants i envoltada de gent que realment no estima, Emma pren la decisió de suïcidar-se a,b arsènic. Charles finalment es dóna compte de tot, la perdona i després mor d'amor.

- Crítica de la pel·lícula

Madame Bovary en la pel·lícula crec que esta molt be representada desde el punt de la novel·la, el lògic que en la novel·la hi havien petits detalls que feien que la novel·la fossi tan extraordinària però en una pel·lícula no es pot representar, els protagonistes a l’hora dels doblatges de veus no estaven molt ben aconseguits perquè no eren molt creïbles, a l’hora d’interpretar Emma Bovary l’actriu transmet molt be el personatge de que es fred i una capritxosa,Charles Bovary tindria que treure més el seu caràcter i no ser tan pacífic perquè Emma juga amb ell. En la pel·lícula en tema de vestimenta era impressionant quan Emma comença a comprar els seus vestit de burgesa son preciosos o la seva col·lecció de barrets. L’ambientació de les cases o en les ciutats que marxaven a viure eren molt creïbles.


4. Anàlisi comparatiu del llibre-film.

En general, el film de Madame Bovary de Claude Chabrol, és molt fidel a la novel·la, segueix perfectament el text, encara que per exemple, en la pel·lícula, no apareix tota la primera part de l’obra de Madame Bovary, on surt esmentada la vida d’en Charles, el futur marit de l’Emma Bovary.

Al film, tampoc es pot apreciar, tot el drama que viu Emma Bovary, amb les tensions, la violència, la seva conducta tan passional i el seu desig de luxe i llibertat.

L’ambientació, tot el tema de vestuaris, pentinats etc, estan molt ben representats a la pel·lícula, tal i com els detalla i explica la obra, i situa molt bé, l’època en la qual està ambientada l’obra.

En general els actors, crec que fan una bona interpretació dels personatges. Isabelle Huppert, representa molt bé el paper d’Emma Bovary, ja que mostra la fredor i la insatisfacció amb el seu marit, i en general amb la vida que li toca viure. Jean-François Balmer, representa Charles Bovary, crec que interpreta molt bé el paper de marit.


Anàlisi de l’obra

· Punt de vista/ Narrador:
El narrador de l’obra Madame Bovary és omniscient ja que narra els fets en tercera persona i ho sap tot sobre els personatges. Coneix els seus sentiments, els seus pensaments i emocions més profundes i les fa saber al lector.

· Personatges Principals:

- Emma Bovary. És la filla d’un pagès acomodat (Rouault) i esposa d’un metge mediocre (Charles). Emma es sensual i molt somiadora, a causa d’això és molt egoísta. Anhela una vida luxosa i una vida de l’alta noblesa. Cansada del seu marit manté relacions amb dos homes, León i Rodolphe. Plena de deutes i sense que ningú la vulgui ajudar, es suïcida.

- Charles Bovary: És el marit d’ Emma, un metge honrat. És un bon home però també molt limitat que no s’adona dels actes de la seva dona. Després de la mort de la seva esposa, descobreix tota la veritat i acaba morint sol i arruïnat.


· Personatges Secundaris:

- León Dupuis: Estudiant de notari que té gustos per la lectura sentimental i la música. S’enamora d’Emma i al cap del temps viuen un amor apassionat que acaba malament.

- Rodolphe Boulanger: És un home ric que posseeix un castell a Yonville. Es un seductor que converteix a Emma en la seva amant i fa que s’enamori bojament d’ell.

- Homais: És el farmacèutic de Yonville. Es pensa que ho sap tot i sempre opina sobre tot. Es el personatge anticlerical de la novela. Desprès de la mort d’Emma, es converteix en l’autoritat del poble.

lunes, 15 de febrero de 2010

Amistades Peligrosas

Critica cinematogràfica

Juliette de Merteuil quiere vengarse de un amante que la dejó para casarse con Cécile Volanges. Confía a su marido Valmont su misión es de seducir a la muchacha antes de la ceremonia. A Cécile le gusta Danceny. En nombre de sus principios, Danceny rechaza los avances de la muchacha. Valmont logra seducir a Cécile fácilmente, pero queda completamente enamorado de una mujer casada, Marianne Tourvel. Ahora bien, Valmont asegura que él no tiene ciudadelas mal atacadas y, gracias a una estrategia de gran estilo logra vencer la fidelidad de Marianne. Juliette, despechada, escribe una carta de ruptura que hace llegar a Marianne. Danceny mata a Valmont y Juliette. Esta versión destaca por la genuina identificación entre el espíritu escandaloso.

Eva Sánchez.

__________________________________________________________________

En aquesta història ambientada a França poc abans de la Revolució, la marquesa de Merteuil li proposa al seu antic amant, el vescomte de Valmont, un perillós joc: seduir una jove abans que es casi amb un noble que va menysprear a la marquesa. L'obsessió de Valmont per una dona ja casada contribuirà a augmentar la confusió emocional d'aquests personatges atrapats en el seu propi joc. És un drama d'e l’ època adaptat, de la novel·la que Choderlos de Laclos va escriure al segle XVIII.


Andrea López.

___________________________________________________________________

Las amistades peligrosas és una pel·lícula ambientada al segle XVIII i mostra com una dona molt intel·ligent manipula a tot una sèrie de persones del seu entorn i capgira totalment les seves vides.
A la pel·lícula és veu molt ben definit com era la vida de les dones nobles a França i destaquen per les seves xerrades que moltes vegades estaran plenes de pensaments il·lustrats. També es sorprenen la forma com portaven les seves vides i la quantitat d’amants que tenien apart del seu marit.
També va gaudir de premis per el magnífic vestuari dels actors i actores,el maquillatge, el decorat i en general tota l’ambientació de l’ època.
Es admirable la fantàstica interpretació de l’actriu Glenn Close, que interpreta a la Marquesa de Merteuil la gran protagonista de la trama.
Aquesta noble gaudeix de molta reputació i prestigi però a causa del desig i de la venjança acaba insultada i desprestigiada en públic a l’opera. Aquest fet la reduirà com a persona, ja que perd tot el que ella més desitja, el seu amor de sempre i el prestigi social tan admirat a aquella època.
Crec que la pel·lícula ensenya una gran moralitat que es que cadascú recull el que ha sembrat, en altres paraules, que depèn com siguin els teus actes, arribaran les conseqüències d’una manera o altre.


Laia Pedret

___________________________________________________________________

En esta historia ambientada en Francia poco antes de la Revolución, la marquesa de Merteuil le propone a su antiguo amante, el vizconde de Valmont, un peligroso juego: seducir a una joven virgen antes que se case con un noble que despreció a la marquesa. La obsesión de Valmont por una mujer ya casada contribuirá a aumentar la confusión emocional de estos personajes atrapados en su propia red.

Es una bellísima película donde no solo se pude ver romance, sexo, traición, intriga sino todos los sentimientos y sensaciones del cuerpo humano.

Sara Cantero
___________________________________________________________

2. Busqueu informació sobre la novel·la en què es basa el film.

El film es basa en una famosa novel·la epistolar, escrita por Pierre Choderlos de Laclos(Les liaisons dangereuses), va ser publicada per primera vegada al 1782. Narra el duel pervers i laberíntic de dos membres de la noblesa francesa a la fi del segle XVIII.

La primera versió cinematogràfica va ser al 1954 per el director Roger Vadim, protagonitzada per Jeanne Moreau y Gerard Philipe.

Al 1988 el director anglès Stephen Frears, la va portar a la gran pantalla, on va guanyar 3 oscars: millor guió adaptat, millor disseny de vestuari i millor direcció artística.



3. Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier.

Ens situem a l’època del segle XVIII,també anomenat segle de les llums, època on va sorgir un nou moviment intel·lectual anomenat il·lustració. En aquest marc, el segle XVIII és fonamental per comprendre el món modern, ja que molts dels esdeveniments polítics, socials, econòmics, culturals i intel·lectuals del segle han estès la seva influència fins a l'actualitat.

La Il·lustració va ser un moviment cultural europeu que es va desenvolupar especialment a França i Anglaterra des de principis del segle XVIII fins a l' inici de la Revolució francesa, encara que en alguns països es va perllongar durant els primers anys del segle XIX. Va ser anomenat així per la seva declarada finalitat de dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó. El segle XVIII és conegut, per aquest motiu, com el Segle de les Llums.


La música del període barroc és l'estil musical, relacionat amb l'època cultural europea homònima, que abasta des del naixement de l'òpera en el segle XVII fins a la meitat del segle XVIII . Es tracta d'una de les èpoques musicals més llargues, fecundes, revolucionàries i importants de la música occidental, així com la més influent. La seva característica més notòria és probablement l'ús del baix continu i el desenvolupament de l'harmonia tonal, que la diferència profundament dels anteriors gèneres modals.



El preromanticisme va ser un moviment literari que es desenvolupa a Europa al llarg del segle XVIII i el ocàs transcorre en les últimes dècades de la centúria, en total oposició al Neoclassicisme.

Al Preromanticisme es donen els següents caràcters, que el separen del Neoclassicisme:

- Afirma el predomini del sentiment davant la raó. En les seves obres, els escriptors expressen els seus sentiments més tristos i exaltats.

- Rebutgen les "regles", encara que alguns escriptors preromàntics les accepten.

- Els escriptors prefereixen llocs esotèrics i misteriosos, com cementiris, escenes nocturnes, tempestes, aparicions de fantasmes, etc.

El terme neoclassicisme va sorgir al segle XVIII per denominar de forma pejorativa al moviment estètic que venia a reflectir en les arts els principis intel·lectuals de la Il·lustració que des de mitjans del segle XVIII, es venia produint en la filosofia i que conseqüentment s'havia transmès a tots els àmbits de la cultura.


4. La figura del don Joan.

El mite del Don Joan, un dels grans mites literaris de la literatura universal i prototip del llibertin-ho impenitent.

La llegenda va sorgir a Europa durant l'edat mitja. En el primer tractament literari formal de la història, El burlador de Sevilla i convidador de pedra (1627) de Tirso de Molina, el promiscu Don Joan sedueix a la filla de do Gonzalo, cap militar de Sevilla. Després de matar al militar, acudeix al seu sepulcre i convida cínicament a l'estàtua funerària de la seva víctima a un sopar. L'estàtua recobra vida, assisteix al banquet i li retorna la invitació. De nou davant el sepulcre, l'estàtua atrapa a Don Joan i el llança a l'infern.


5. Psicologia dels personatges


-Merteuil (Glenn Close) es abandonada por su amante, para casarse con la virginal e ingenua, és marquesa.

-Cécile de Volanges (Uma Thurman), la hija de su prima Madame de Volanges (Swoosie Kurtz), que está enamorada de su profesor de arpa, el caballero Raphael Danceny (Keanu Reeves).

-Madame de Volanges (Swoosie Kurtz) prima de Cécule de Volantes.

-Madame de Rosmonde (Mildred Natwick) La tía de Valmont, la anciana.

-Raphael Danceny (Keanu Reeves). Profesor de arpa.

-Vizconde de Valmont (John Malkovich), que desvirgue a Cecile para que no pueda casarse con honra con su amante y enemigo. Valmont, que es un libertino conocido, rechaza en un principio la petición, porque está en otra conquista, la de Madame de Tourvel.

-Madame de Tourvel (Michelle Pfeiffer), una dama casada y conocida por sus concepciones católicas. La marquesa le propone entonces una apuesta: si hace que Madame de Tourvel caiga en sus brazos, ella le obsequiará con una noche. Valmont acepta la apuesta y la petición de perder a la hija de Madame de Volanges.


6. Temes

Els temes que es tracten a la pel·lícula són bàsicament la manipulació, la venjança, l’amor, el desig, la seducció i l’erotisme.

La manipulació comença per part de la marquesa de Merteuil, que fa una aposta amb el vizconde de Valmont, que consisteix en que la madame de Tourvel caigui als seus braços, i ella l’obsequiarà amb una nit de sexe. La marquesa de Merteuil és rebutjada per la seva família ja que manipula a la filla de la seva cosina perquè mantingui relacions sexuals amb Valmont.

L’amor i la seducció també són temes molt presents a la pel·lícula ja que Valmont sedueix a madame de Tourvel, i ella finalment s’enamora d’ell. Al final de l’obra el vizconde també està enamorat de Tourvel.

La venjança se li torna de cara a Merteuil que es insultada a l’opera per tota la gent dels seus voltants i per les seves relacions amistoses.


7. Característiques del moviment neoclàssic i romàntic


El Neoclassicisme succeeix al segle XVIII, i és el que millor exemplifica l’ ideari il·lustrat.


Es tracta d’una tendència estètica que tornava a valorar la noció classicista de l’obra artística, s’oposava al barroc i es vinculava amb el procés humanista del Renaixement.


Les descobertes arqueològiques van esdevenir cabdals en la sensibilització neoclàssica. Es propugnava claredat en la composició, sobrietat ornamental i recuperació d’allò més significatiu en l’art clàssic.


La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això van tenir molta importància les diferents formes d’assaig amb atenció especial al gènere epistolar.


Característiques generals del romanticisme:

  • Individualisme i subjectivisme. El “jo” constitueix el centre de la vida i les obres de l’artista romàntic. Aquests ideals xoquen amb els límits imposats per la realitat, la qual cosa condueix a la insatisfacció, la protesta, l’aïllament o la soledat.
  • Recerca de llibertat. La passió per la llibertat es reflecteix a totes les obres de l’època, des de la política a la creació artística. La llibertat creadora es manifesta en l’oposició a tota norma i a les regles neoclàssiques. La imaginació és el valor suprem i es proclama el geni individual. La raó i el didactisme neoclàssics són substituïts per la sensibilitat.